dissabte, 23 d’agost del 2014

Ressenya: No està escrit a les estrelles


No està escrit a les estrelles.

Hey!! Per fi puc fer la ressenya d'aquest llibre!! Un dels llibres on més m'he emocionat i també la raó de voler fer aquest blog. En aquest llibre pots riure, pots plorar, cridar... però després de llegir-lo et canvia el punt de vista sobre moltes coses.


DADES DEL LLIBRE


- Títol: No està escrit a les estrelles


- Autor: John Green


- Pàgines: 299


- Persona: 1a persona


- Saga: No forma part de cap saga, és un llibre únic.

- Idioma: català ( jo me'l vaig llegir en castellà )


SINOPSIS:

 
Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l’aparició d’Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser reescrita.

Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.


Frases del llibre: 

" – És una metàfora, mira: et poses la cosa mortal entre les dents però no li dones el poder de matar-te"

 



 " - Tothom hauria de tenir un amor verdader i hauria de durar com a mínim tant com la seva vida."





"  - Ah, no m'importaria, Hazel Grace. Seria un privilegi que em trenquessis el cor."



" - Hi ha infinitats més grans que altres."



" -Molt bé- va dir ell

-Molt bé- vaig dir jo-"


  
" -Vaig en una muntanya russa que només puja- "


 "- Però en realitat la depressió no és un efecte col·lateral del càncer. La depressió és un efecte col·lateral d'estar morint-se."




" - Gus. sóc una granada! "



OPINIÓ PERSONAL:


Increïble. 
Aquesta paraula descriu tot el llibre, ja que és increïble en tots els sentits. T'ensenya una lliçó enorme a partir de la vida de la Hazel i del Gus! Fa que puguis posar-te tant en els paper dels personatges que pots notar totes les emocions que ells senten!! Per mi, és un dels millors llibres que he llegit mai.






Segur que tothom que ha llegit aquest llibre alguna llagrimeta sel's hi ha escapat i esque hi ha alguns moment en els que ho passes malament de veritat!! Però tot i això aquest llibre és perfecte.





I ara toca parlar de la part més emotiva de tota la història: EL FINAL!!! 
CONTÉ SPOLIERS!! 

Buff... el final crec que no hi ha ningú que no hagi plorat amb aquesta part del llibre. Jo estava super mentalitzada de que al final s'acabaria morint la Hazel ( sense ofendre ) però al veure que seria l'Augustus el cor se'm va trencar en infinitat de trossets.



 Crec que és un dels millors finals que he llegit ja que en aquestes últimes pàgines experimentes un munt d'emocions a la vegada: tristesa, frustració...  I quan la Hazel llegeix la carta de l'Augustus... ( buff... això em va acabar de matar ) FI SPOLIER!!



I ara toca... PERSONATGES!!

Hazel Grace: Perfecta *-* No em puc imaginar aquest llibre sense ella ja que no seria el mateix. M'encanta la manera que té de ser, la seva manera de veure les coses, el fet que li encanta llegir... Simplement m'encanta<3






August Waters: M'encanta, m'encanta i m'encanta!! Sense ell aquest llibre no seria gran cosa! M'encanta la seva manera de ser ja que sempre t'acaba fent riure. Ja cap al final és veu com és va apagant però tot i això mai deixa de ser ell mateix.





PUNTUACIÓ:

Perfecte és quedar-se curt *-*     5/5


4 comentaris: