dissabte, 27 de setembre de 2014

Ressenya: Olvidados


Olvidados

Heyy!! Com vau poder veure hi va haver un empat entre el llibre d'Insurgent i el de Olvidados i m'ha tocat a jo escollir el llibre per fer la ressenya. El llibre que he triat és Olvidados ja que és un gran llibre que forma part d'una gran saga però que no se l'ha reconegut tant com altres llibres.

Dades del llibre

- Títol: Olvidaos


- Autor: Michael Grant.


- Pàgines: 512


- Persona: 3a


- Saga: Olvidados #1


- Idioma: Castellà



SINOPSIS:

En un abrir y cerrar de ojos. Todo el mundo desaparece. Se esfuman.Todo el mundo excepto los jóvenes. Los adolescentes. Los escolares y los más pequeños. Pero ni un solo adulto. Ni maestros, ni policías, ni médicos, ni padres. Han desaparecido, también, los teléfonos, Internet y televisión. No hay forma de obtener ayuda.El hambre amenaza. Las bandas se hacen con el poder. Una criatura siniestra está al acecho. Los animales están mutando. Y los propios adolescentes están cambiando con el desarrollo de nuevos poderes - inimaginables, peligrosos, a veces mortales- como leer la mente, el teletransporte o la telequinesis. Talentos que se fortalecen día a día. Es un nuevo mundo aterrador lleno de elegidos. Y la guerra es inminente.

FRASES DEL LLIBRE: ( Les frases estàn en castellà ja que el llibre no està publicat en català)

"- A veces atrapas a la ola, y a veces la ola te atrapa a ti.-"






"-Es la nueva ERA, Sam. No eres tú: es la nueva ERA.-"






 "-Apenas puedo seguir la física de las clases avanzadas. Para entender esto, tendrías que ser Einstein o Heisenberg o Feynman, a ese nivel. Yo solo sé que pasan cosas imposibles. Así que o bien esto no está pasando, o de alguna manera las reglas han cambiado.  

- Como si alguien Como si alguien hubiera hackeado el universo - señaló Quinn.  

- Exacto Exacto. -Astrid se mostró sorprendida de que Quinn lo hubiera entendido-.  Como si alguien hubiera hackeado el universo y reescrito el software.”



"-Es vital mantener un sentido del humor cuando el mundo aparece de repente convertido en un lugar muy extraño."
 


 


"-ERA: Espacio Radioactivo Adolescente.-"
 




"-Tu nunca tendrás un control completo, Caine. Este mundo está cambiando todo el tiempo. Animales. Gente. Quién sabe qué será lo próximo? Nosotros no hicimos este mundo, sólo somos los pobres tontos que viven en ella.-"




  
BREU RESUM:  

Que passaria si un dia qualsevol desapareixen tots els majors de 15 anys? Que passaria si tant certs animals com algunes persones comencen a tenir mutacions que els permetin levitar, llançar foc per les mans...? Que passaria si una extranya criatura vinguda de l'exterior vigila dia i nit per poder controlar la ERA i a poc a poc tot el món? 
Aquestes només són algunes de les preguntes que el Sam, l'Astrid, el Caine, la Diana i els altres han de respondre, i per fer-ho hauràn d'aconseguir sortir d'allà sigui com sigui. Als pocs dies d'haver aparegut la ERA alguns nois i noies de Perdido Beach comencen a tenir poders increïbles però a l'hora devastadors, els animals poden parlar i fer coses que abans eren inimaginables, les bandes de Perdido Beach lluiten entre elles per governar el seu nou món i els alumnes de Coates aniràn tenint cada vegada més poder.



Aconseguiràn els nois de Perdido Beach sortir d'allà? La "Oscuritat" aconseguirà al final el que tant desitja?





OPINIÓ PERSONAL:

El millor!!!
M'encanta, m'encanta i m'encanta!!  Aquest és un d'aquells que no s'obliden fàcilment ja que tracta sobre un tema en el qual segurament tots hi hem pensat. Com seria un món sense adults?
Però no us penseu que és el tipic llibre en el que els nens volen tornar amb els seus pares i que tenen por sinó que aquest és molt diferentja que alguns nois i noies desenvolupent poders sobrenaturals com anular la gravetat, correr més ràpid que la la llum, curara a persones a punt de morir, llançar foc per les mans...

Quan els adults desapareixen tothom ho troba bastant divertit al principi, però quan s'adonen que tot això és veritat i que la cúpula no baixa  veuen que necessiten a algú que els hi posi unes regles, que digui el que està bé i el que no... 





La pluma del Michael trobo que és absolutament perfecta, juvenil i molt ràpida de llegir ja que aquestes 500 pàgines et passen volant. M'ha agradat molt que gran part de la història és desarrolli al voltant dels poders del Pete ( un nen autista ) però sense que sigui el punt protagonista del llibre.
Una altra cosa que m'ha encantat han sigut els PERSONATGES ja que són un punt fort de la novel·la. La veritat trobo que el fet que en Micahel et vagi explicantla història a través de bastants personatges et permet descobrir noves coses sobre ells, el seu passat...



I ara toca parlar del... FINAL!! CONTÉ SPOLIERS!!!

IMPRESIONANT!! Tant la manera com és desarrolla la lluita entre els de Perdido Beach, Coates i els "coyotes" ( amb el Drake ) com el moment en que el Sam i en Caine han de passar pel "canvi" que és el que en teoria els farà sortir de la ERA.
La veritat és que jo no m'esperava pas que el Caine i el Sam fossin germans!! Esque són tant diferents entre ells que era directament inimaginable! 

FI SPOLIERS!!!!


I ara toca parlar de... PERSONATGES!! 

Sam: És l'alma del llibre! Simplement m'encanta! M'encanta que sempre s'estigui preocupant per tothom, intentant que tot vagi bé i comenci a funcionar poc a poc. Trobo que s'ha converiti en un heroi sensevoler ser-ho i això a vegades el fa enfadar però tot i això és un personatge increïble!


Astrid: És la noia més intel·ligent que hi ha a la ERA. A mi la veritat hi ha certs moments en que li haguessi donat un cop de puny perquè hi ha moments en que t pot arribar a posar histèric, però tot això només ho fa per protegir al seu germà Pete que és autista.




Caine: És un dels estudiants de Coates. Ell vol aconseguir controlar la ERA sense importar-li el que hagi de fer o a qui tingui que passar pel damunt. Al principi sembla un dolent insoportable però a mesura que el vas coneixent et vas adonant de perquè és així.



OPINIÓ PERSONAL: 

El millor: Els personatges
El pitjor: Res

Perfecte és poc*-*              5/5  

 

dimecres, 24 de setembre de 2014

Peliculejant: El corredor del laberint


Reacció a la pel·lícula: El corredor del laberint

Heyy!! Avui us porto la reacció a la pel·lícula el corredor del laberint!!! La pel·lícula ha sigut increïble tot i que també té els seus defectes ( després els explicaré ) però bueno com ja sabeu res es perfecte!!




Títol: Els corredor del laberinto.

Duració: 113 minuts.

Gèneres: Drama, ciencia-ficció, distòpic, intriga.

Actors principals: Dylan O'Brian, Kaya Scodelario.
 
Increïble*-*!!! 
La pel·lícula està feta perfectament i ha sabut captar l'escència del llibre increïblement bé però tot i això hi han hagut alguns petits aspectes que no m'han acabat de convencer però tot i així és una molt bona pel·lícula. La veritat jo vaig trobar que fins i tot hi havia més intriga a la pel·lícula que no pas al llibre perquè al haver canviat algunes coses no sabia el que passaria i em vaig passar gairebé tot el rato pensant que passaria després, si haurien canviat el final...
És una pel·lícula que et fa riure, plorar ( al final més que res!! ), tenir ganes de cridar com un boig...
Però és un apel·lícula que val la pena de mirar perquè t'ensenya moltes coses sobre l'amistat i el treball en equip i de que si no és perd l'esperança al final les coses és poden aconseguir.




CONTÉ SPOLIERS!!

- Van canviar i inventar moltes escenes enlloc de posar escenes que ja existien al llibre. Jo més que res trobo que és molt més normal rodar les escenes que surten al llibre i no posar-n'hi d'inventades!

- Quan estàn reunits tots al Consell per decidir si el Thomas aniria al "Trullo" o no el Minho no diu la frase en que diu que ell vol que el Thomas el subsituexi a ell per fer de guardià dels corredors.

- Que el Thomas no parla telepàticament amb la Teresa. Això és una cosa que no m'ha agradat gens ja que trobo que això és una de les coses que li donen aquest punt de "rollo futurista".

- El moment en que els "laceradores" agafen a l'Alby. Al llibre sortia que ell mateix es tirava als "laceradores" perquè els seus amics poguessin intentar sortir del laberint i en canvi a ala pel·lícula l'agafen quan els "laceradores" entren per primer cop al Clar.

- L'aspecte dels "laceradores". La veritat jo mel's imaginava bastant diferents amb un cos com de cuc gegant amb moltes potes que s'arrossegaven pel terra i a la pel·lícula en canvi no s'assemblaven gaire a el que jo m'havia imaginat ja que tampoc no s'arrossegaven sinó que tenien potes per caminar.

- Que al llibre normalment s'enporten a un clarià cada nit i a la pel·lícula en canvi fan una matança de clarians a la primera nit.

- Que no s'esmenten gens als escarabats de CRUEL. Jo trobo que eren una part molt important del llibre ja que era el que potser podia semblar que hi havia algú que els estava vigilant per tant que hi havia una sortida al Laberint.

- Que no surt el moment en que l'Alby crema la sala de mapes ni el que els altres calquen els mapes en papers per veure les lletres que hi surten.

- Que "el ajujero de los laceradores no surt a cap lloc. A mi em semblava que era un lloc molt important ja que és on és la sortida del Laberint.






El Thomas l'interpreta el Dylan O'Brien. La veritat mha agradat moltíssim com l'ha interpretat ja que trobo que es posa molt bé a la pell del personatge i d'aquesta manera trobo que ha clavat al Thomas que jo m'havia imaginat. La veritata és que l'actor ja m'agradava des de fa temps perquè he vist altres pel·lícules seves però després de veure com ha fet el paper de Thomas, clarament s'ha convertit en un dels meus actors preferits.
 5/5      Perfecte és poc*-*




 El Minho l'interpreta Ki-Hong Lee. Fisicament són gairebé clavats el Minho de la pel·lícula i el que m0havia imaginat però no m'ha agradat gaire com l'ha interpretat ja que no és el Minho que tots coneixem, no se'l veu tant ajudant als seus companys com al llibre, no te les sortides aquelles que et feien riure...  En fi, que jo crec que li ha faltat "la xispa" que diferenciava el Minho dels altres clarians.
2'5/5   Podria estar millor






La  Teresa l'ha interpretat la Kaya Scodelario. La veritat és que m'ha agradat molt com ha interpretat a la Teresa, Físicament és molt semblant a com me la imaginava i de caràcter també ja que també l'he trobat forta, valenta i disposada a fer el que faci falta. La Kaya és una actriu que fa temps que la segueixo i al fer la veritat fent el paper de Teresa a la pel·lícula no m'ha descepcionat gens.
4'5/5          Casi perfecte!





El Newt l'interpreta el Thomas Sangster. Trobo que tot i que no sembla que tingui més de 16 anys ha fet bastant bé de Newt. Trobo que s'ha sapigut posar bastant bé en el seu paper, el de líder que té un amic passant pel Canvi. Jo la veritat fisicament me l'imaginava molt diferent ( més que res jo m'imaginava el Newt amb cabells bastant més llargs, fins a la barbeta o per allà ) peò tot i això m'ha agradat bastant la seva interpretació.
 3'5/5      Bastant bé



Al Chuck l'interpretava el Blake Copper. Em va encantar!! De seguida vaig poder recòneixer el Chuck del llibre, el que no sabia si algú estaria preocupate per ell, el que creu en el Thomastot i haver fet el Laberint...
4'5/5       Casi perfecte!!


 

5/5    Perfecte és poc*-*

El millor: Com han sabut representar la història i mantenir la intriga fins al final.
El pitjor: Que s'hagin inventat escenes.




dissabte, 20 de setembre de 2014

El corredor del laberint


Heyy!! Sabeu que fa dos entrades us vaig dir que escriuria la reacció del tràiler del corredor del laberint ? Pues avui pensant que podia posar-hi he pensat que no el faré ja que avui a la tarda vaig a veure la pel·lícula i serà millor si us faig la reacció a la pel·lícula!!:))
Segurament  penjaré l'entrada demà o dilluns perquè suposo que hi haurà gent que la van a veure demà:))



Espero que la pel·lícula estigui a l'altura del llibre!!:)

divendres, 19 de setembre de 2014

Ressenya: Els Jocs de la Fam


Els jocs de la fam

Heyy!! Avui us porto la ressenya d'un llibre simplement impresionant !!! Aquest llibre és un d'aquells que et marquen i que sempre portes al cor.

DADES DEL LLIBRE:


- Títol: Els jocs de la fam


- Autora: Suzanne Collins


- Pàgines: 396


- Persona: 1a persona


- Saga: Els jocs de la fam #1


- Idioma: Català


SINOPSIS:


Podries sobreviure tot sol, en un món salvatge, on tothom
farà el possible perquè no tornis a veure la llum del dia?

Vint-i-quatre adolescents forçats a jugar.
Només un guanyador.
Els Jocs de la Fam han començat... 

Frases del llibre 

"-Per que hi hagi traició, primer hi ha d'haver confiança.-"



"-Perquè ella està aquí amb mi.-" 



"-Junts?-
 -Junts.-" 




"-Em presento voluntaria. Em presento com a tribut!-"




"-Hi havia moments al bosc, amb en Gale, en els que era realment... feliç.-"




"-Vols un consell? 
Segueix viva.-" 





"-Desitjaria demostrar al Capitoli que no li pertanyc, que sóc alguna cosa més que una peça del seu joc.-"




 "- Vull morir sent jo mateix.-"


Breu resum:

La història està ambientada en un païs anomenat Panem. Un païs desolat i dividit en 12 districtes governats pel Capitoli. Cada any, per la Sega, el Capitoli fa un sorteig entre els adolescents d'entre 12 i 18 anys per escollir els dos tributs de cada districte que aniran als Jocs de la Fam. En aquests jocs els 24 tributs hauràn de lluitar a mort fins a aconseguir l'únic objectiu que tenien: SOBREVIURE als Jocs de la Fam. 



La Katniss, la nostra protagonista, és veurà involucrada dins dels jocs de la Fam ja que és presenta voluntaria quan veu que l'escollida per anar-hi ha sigut la seva germana de 12 anys, la Prim. L'altre tribut ha sigut el Peeta, fill del pastisser del districte 12. Aconseguirà la Katniss salvar-se? És rendirà o intentarà arribar a casa per retrobar-se amb els que estima?




OPINIÓ PERSONAL:

Increïble!!!
Aquesta és la paraula que descriu tot el llibre. És un llibre de temàtica distòpica però a la vegada també té pinzellades de realitat i una part romàntica ( que no és gaire "empalagosa" ). És un llibre que tot amant de la lectura ha d'haver llegit perquè simplement és perfecte. També m'ha agradat molt la maduresa dels personatges ja que tenen molt assumit que si volen sobreviure hauràn de matar a altres tributs i que si no ho fan moriràn.
Una altra cosa que m'ha agradat bastant han sigut els personatges perquè els he trobat a tots molt reals però bueno dels personatges ja en parlarem després.

 

La pluma de la Suzanne és molt juvenil, ràpida de llegir i amb un estil propi que fa que en pic comencis a llegir el llibre no podràs parar. La orilginalitat de la història és un punt a favor que cal tenir en compte a l'hora de valorar-lo. Aquest llibre és simplement perfecte tant per la història, com per la manera en que no se't fa gens de pesat de llegir-lo ja que en tot moment passen coses que et prohibeixen parar de llegir!






I ara toca parlar del... FINAL!! CONTÉ SPOLIERS!!

La veritat és que és un final una mica previsible pel fet de que es salvi la Katniss però totalment inesperat pel fet en que també es salvi el Peeta. Una de les parts del final que m'ha agradat més és quan la Katniss i el Peeta agafen les baies verinoses i decideixen menjar-se-les per no haver de matar-se l'un a l'altre però al final els del Capitoli els diuen que parin, que els dos es convertiràn en els guanyadors del Jocs de la Fam. Trobo que és un tros del llibre molt bonic. 

FI SPOLIERS!!



I ara toca parlar de... PERSONATGES!!

Katniss Everdeen: Ella és el significat d'HEROÏNA! És una noia valenta capaç de donar la seva vida per salvar a la seva família. És intel·ligent, autosuficient i disposada a tot per tal de defensar en el que ella creu. 




Peeta Mellark: De tot el llibre crec que ell és un dels personatges que menys m'ha agradat ja que tot i que sigui molt bona persona i tingui un gran cor no trobo que tingui la valentia ni el que es necessita per poder guanyar els Jocs de la Fam però tot i això és un personatge que ràpidament et cau bé.




Gale Hawthorne: M'encanta! Trobo que és ipreciós tot el que pateix per la Katniss quan ella està als jocs ja que després de tot el que han passat junts no m'estranya. Crec que la relació que té amb la Katniss no es d'amics sinó que mab el temps s'han convertit en germans ( encara que biològicament no ho siguin )




PUNTUACIÓ:

El millor? La Katniss
El pitjor? La mort de la Rue 

Perfecte és quedar-se curt*-*             5/5